LA CREU i SANT PERE, GERMANDATS DE L’ESCOLA PIA
L’Escola Pia ha format part de la societat gandiana des de la seua arribada a la nostra ciutat el 1807. Una de les maneres d’integrar la Pietat i les Lletres ha estat per mitjà de la religiositat popular, manifestada en les confraries de Setmana Santa.
Es tracta d’un cicle vital de caràcter religiós que s’inicia quan els xiquets són menuts i integren el Pas de Sant Pere, el conegut als documents històrics com el Pas dels Estudiants. Així hi apareix en una relació de confraries del 1851. Anys més tard, l’escolapi José Gomar reorganitzà eixa agrupació de xiquets en una confraria amb més o menys continuïtat. La confraria actuava com a una extensió de l’educació religiosa rebuda a les aules, motiu pel qual no hi ha cap document que en parle d’ella, excepte alguna notícia aïlla de la premsa. Era el complement perfecte de la Pietat existent a les aules: manifestar-la a la resta de la societat.
El cicle vital es completa a l’edat adulta, quan els antics estudiants tenen una formació acadèmica, una posició social important, ocupen càrrecs dins la societat i la política gandiana i han de manifestar la seua religiositat a la resta de la població. Ells formen part des del 1881 de la confraria dedicada a la Santa Creu, promoguda pel mateix Gomar. Estem davant d’una confraria amb estatuts, que compta amb les dones i que prompte incorpora un element nou a les celebracions: el predicador de la Creu. Des del 1883 un religiós o personatge de renom realitza una prèdica als fidels en un acte que rivalitzarà amb el temps amb altres confraries que també compten amb personatges il·lustres de la societat gandiana.
Després de la Guerra Civil, es reorganitza primer la Santa Creu, amb activitat des del 1940 però processonant ja als anys 50. El Pas dels Estudiants haurà d’esperar fins als anys 60. El cicle vital es mantingué, les intencions evangèliques també i el promotor de nou de les dos també va ser un altre escolapi: el P. Jose Mª Blay.
A la imatge, el P. Blay. Arxiu Escola Pia Gandia